Celebració del 22è aniversari del Parc natural de Mondragó

VOLTA EN BICI

Una de les activitats que organitzàrem amb motiu de l’aniversari de la declaració del Parc (15 de novembre de 2014) fou una volta en bicicleta per la zona interior-nord de l’espai natural protegit. Des del centre d’informació vàrem completar un itinerari més o menys circular que discorria per algunes de les zones més desconegudes per al públic que visita el Parc: camí de Ses Doblegades- torrent de Ses Fonts de n’Alis- camí de Ses Coves del Rei- camí de Son Pauló- camí de Son Marimón- camí de Sa Torre- camí de Ses Doblegades, fins arribar novament al Centre d’Informació. Combinant camins de terra amb trams de carretera asfaltada poguérem contemplar el mosaic d’ambients que conformen camps de conreu, garriga, zones humides, platges, barrancs…
Hem d’assenyalar que els participants estaven en forma (igual que els educadors), tothom s’ho va passar d’allò més bé.
El grup a punt de partir del centre d’informació del Parc

Un descans al camí cap a ses Coves del Rei

FEM SABÓ ARTESÀ
Aquest taller es realitzà dins el centre d’informació del parc natural de Mondragó. Na Natàlia Martí va ensenyar a petits i grans a fer sabó de mans artesà. Es tracta d’un sabó fet a partir de glicerina, essència de mandarina i colorant natural que no presenta cap risc per als infants. Per fer-ho més divertit s’empraren motlos amb forma d’estrella, de cors i fins i tot de calaveres.
 

Plantació a Es Comú per alumnes de l’IES Joan Taix

Entre la zona humida de s’Albufera i la mar s’hi troben la platja i les dunes. Les plantes retenen l’arena duita pels corrents marins, hi ho fan en condicions ambientals molt dures: vent, excés de sal, alta insolació, poca humitat retinguda pel substrat arenós… A més, el litoral pateix a l’estiu una altíssima pressió demogràfica. La intensitat d’ús i el pas de persones per entre les dunes (que, a més, afavoreix l’acció erosiva del vent) contribueixen a la degradació i pèrdua d’arena, i fan necessàries actuacions com la col·locació de pantalles de captació d’arena, cordes per impedir el pas i repoblacions.
Amb l’objectiu de recuperar l’ecosistema dunar a Es Comú, el passat dia 20 de novembre un grup d’alumnes del primer curs del cicle formatiu de grau superior de Paisatgisme i medi rural de l’IES Joan Taix de Sa Pobla realitzaren una plantació a la primera línia de dunes.

En primer lloc férem un breu introducció per donar a conèixer als participants aquest lloc, la seva problemàtica i el perquè de la seva activitat. També explicàrem que totes les plantes eren subministrades pel viver de Menut, de la seva producció a partir de llavors recollides a Es Comú. Després ja carregàrem les eines i les palanganes de plantes i ens dirigirem cap a la platja. Es va treballar a les dunes davanteres, a dues zones “estratègiques” on la degradació és més evident, repoblant el lloc i ajudant també al tancament de caminois.

Va ser un grup realment feiner. En total es plantaren més de 700 peus de diferents espècies: ginebró de fruit gros (Juniperus oxycedrus var. macrocarpa), peu de milà (Thymelaea velutina), trèvol femella (Lotus cytisoides), estepa d’arenal (Halimium halimipholium), jull de platja (Elymus farctus), borró (Ammophila arenaria), lliri de mar (Pancratium martitimum) i card marí (Eryngyum maritimum).
 
A més de gaudir d’un dia esplèndid, la jornada de feina va resultar molt profitosa. Des del parc agraïm molt la bona disposició i la feina feta per aquest grup de joves voluntaris.
 

Els molins d’aigua de sa Marjal

El passat 15 de novembre s’organitzà un itinerari per sa Marjal de Muro
i sa Pobla i una visita a un molí de vent d’extracció d’aigua (finca Vinromà, Muro). L’objectiu
era conèixer les terres agrícoles més fèrtils de l’illa, guanyades a s’ Albufera
al llarg de segles. També prendre consciència de la importància dels molins en
l’aprofitament de l’aigua del subsòl per a l’agricultura, així com ressaltar el seu paper com element que configura el paisatge.

 

Ens trobàrem amb els participants a Muro i partírem directament cap el
molí d’en Tendre. Allà ens esperava la tècnica del servei de
Patrimoni del Consell de Mallorca, que ens va explicar l’origen i la finalitat
d’aquests enginys hidràulics, la seva distribució a Mallorca (a sa Pobla hi ha
catalogats 298 molins d’aigua i a Muro 190) i les diferents tipologies.

La tècnica del Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca va donar les explicacions introductòries de la visita

Després se centrà en el molí d’en Tendre explicant totes les seves
parts (torre, antenada, maquinària, safareig) i el seu funcionament. Es tracta
d’un molí construït a principis del segle XX, d’antenada de ramell de 14 metres
de diàmetre, que fou restaurat pel Consell de Mallorca l’any 2006. La gent
pogué entrar al molí, veure la maquinària, pujar per l’escala de marès i sortir
a la terrassa d’envelar. Actualment el molí no es pot posar en marxa perquè té
un pistó espenyat, és per això que el safareig és buit. A l’enllaç següent: aquí  podeu veure un vídeo del molí en funcionament.

Amb aquesta
xerrada ens va quedar palesa la importància dels molins d’extracció d’aigua en
la història i economia d’uns pobles eminentment agrícoles com sa Pobla i Muro. 

Maquinària del molí d’en Tendre

Escala de marès que puja a la terrasa d’envelar

Després de la visita al molí, començàrem l’itinerari per sa marjal de
sa Pobla i Muro, terres fèrtils guanyades a s’Albufera, que des de temps dels
àrabs tenien un ús agrícola (se sap que s’hi cultivava arròs). 

Visita guiada per sa Marjal

Els pagesos excavaven síquies i el fang i el llot que extreien l’acumulaven al centre formant un rectangle envoltat d’aigua on s’hi conreava (veles).

Durant el recorregut pel camí de son March observàrem les terres de sa Marjal de sa Pobla (terres grosses de sa Pobla) algunes llaurades i amb solcs a punt de conrear, altres on s’hi sembrava just en aquell moment i d’altres ja cultivades amb patates, carxofes, cebes, endívies. Són horts d’agricultura intensiva, de regadiu, que es dediquen a la comercialització dels seus productes. També férem una aturada a les veles més properes a s’ Albufera i ens fixarem amb les tres que des del 2013, l’Associació pel Desenvolupament Biocultural, han recuperat per al cultiu de l’arròs bombeta. A la part central s’hi sembren productes de l’horta tradicional i a la zona inundada l’arròs.

El darrer punt del nostre itinerari és el pont de son Carbonell i la vela des Coronell. Per una part, el pont de son Carbonell és un exemple de l’arquitectura industrial del s. XIX – juntament amb el de can Blau, foren els dos primers ponts de ferro forjat que hi hagué a Mallorca- i per altra part, la vela des Coronell ens ha servit de testimoni d’aquest sistema de conreu tradicional.

Hem de donar les gràcies a n’Aina Serrano, en Toni Gelabert i al Consell de Mallorca per la seva col·laboració en aquesta activitat.

Pujada des de la cova fins al Puig de Sant Martí

El primer dissabte de novembre es va organitzar una excursió per camins fora dels límits del parc de s’Albufera però que, des d’una perspectiva històrica, hi estan íntimament relacionats. Ens referim al camí de Poblenou, el que utilitzaven els primers habitadors de Gatamoix, la colònia agrícola que fundaren els anglesos, per davallar a conrear les terres dessecades de s’Albufera a finals del s. XIX.
Ens trobàrem amb els participants davant la Cova de Sant Martí, on es conserven dues capelles medievals, i algunes llegendes relacionades amb els Templers, un orde de monjos-cavallers que tenien el domini de diverses terres al nord de Mallorca. A la cova també s’hi refugien moltes ratapinyades que, cada horabaixa, acuden a s’Albufera a alimentar-se dels nombrosos insectes que hi viuen.
A continuació, vàrem enfilar el camí de Poblenou per la falda del puig, mentre gaudíem de les vistes cap a s’Albufera i ens situàrem davant l’antiga colònia agrícola de Gatamoix. En arribar al coll, ens va rebre en Toni Cifre, l’encarregat de la finca que ara gestiona la Fundació Maria Ferret. Ell ens va fer una reconstrucció històrica i ens situà l’estructura de la colònia: les cases, la rectoria, l’església, l’escola, etc. i ens explicà com vivien els colons i la seva relació amb l’Albufera.
La pujada fins al puig es fa per camí asfaltat, llevat del darrer esforç, per un tirany de cabres. Des de dalt trobàrem les vistes espectaculars de la Serra de Tramuntana, la badia de Pollença i l’Albufereta, la península de La Victòria, la badia d’Alcúdia, l’Albufera i les Serres de Llevant. Als peus del puig ens quedava la ciutat d’Alcúdia i les urbanitzacions de la Platja d’Alcúdia i de Muro. A l’horitzó es veia tot el Pla de Mallorca, amb els puigs de Randa, de Bonany i de Sant Salvador al fons i, si damunt la mar no hagués estat tan tapadot, també s’hauria intuït la costa de Menorca. Interpretant el paisatge des d’allà dalt es veia perfectament quina devia esser l’extensió de l’Albufera abans de la seva dessecació.
El que més especialment va agradar als participants, foren les sorprenents vistes de gairebé Mallorca completa que s’assoleixen des d’un lloc tan poc elevat, tan proper però tan desconegut com el Puig de Sant Martí.

Heu sentit mai les ratapinyades? Vàrem conèixer i escoltar les ratapinyades de s’Albufera i de s’Albufereta

Les ratapinyades són uns dels
mamífers més desconeguts de les nostres illes. 
Per conèixer-les millor, a l’octubre passat s’organitzaren dues visites
guiades nocturnes, una a s’Albufera i l’altra a s’Albufereta. Vàrem aprendre
molt de la biologia d’aquests animals i poguérem escoltar, amb els aparells necessaris, els ultrasons que emeten mentre
cacen de nit en aquestes zones humides del nord de Mallorca.
En ambdues
activitats ens acompanyà David García, expert en quiròpters i membre de la SECEMU. Ens va explicar
algunes generalitats sobre les ratapinyades, quines espècies es troben a les
Illes Balears i quines són presents a s’Albufera i a s’Albufereta.
 

Explicacions al començament de l’activitat al grup de s’Albufera.
 

Mentre esperàvem que es fes fosc aprofitàrem per observar ocells a la platja de la reserva natural de s’Albufereta
 

Explicacions generals de les ratapinyades devora la mar a la Reserva de s’Albufereta
 

 Abans de començar l’itinerari per la Reserva natural de s’Albufereta
Totes les espècies s’alimenten
d’insectes, llevat d’una, que pesca peixos petits volant arran de l’aigua dels
canals. Les zones humides són, per tant, llocs importantíssims per a
l’alimentació de les ratapinyades, gràcies a la seva elevada productivitat en
insectes. De fet, colònies tan llunyanes com les d’algunes coves d’Inca hi
acudeixen a alimentar-se.  
Els quiròpters utilitzen
l’ecolocació per desplaçar-se en la foscor i per caçar al vol.  David va dir que, utilitzant aparells que
capten els ultrasons, es poden arribar a identificar les diferents espècies, ja
que cadascuna emet els ultrasons a una freqüència concreta, i va anunciar que a
continuació els utilitzaríem per a sentir les ratapinyades mentre volen i
cacen. Tot seguit, en David va repartir als participants quatre aparells
d’ultrasons i va començar un recorregut
cap a diferents indrets dels espais naturals. Només es pogueren detectar algunes
espècies,  per mor de que per aquest
temps les ratapinyades comencen a hivernar.

A les mans del ponent podeu veure l’aparell d’ultrasons
David també va explicar que
s’ha demostrat que els quiròpters són molt bons indicadors de la salut dels
ecosistemes. En cas de canvis en la qualitat de les aigües, les ratapinyades
són dels primers grups d’organismes en notar-ho.
En les explicacions i en les
preguntes dels participants es va fer especial esment a la importància dels
refugis i la conservació dels hàbitats per a la supervivència de les ratapinyades.
Moltes qüestions es dedicaren als problemes de la conservació d’aquests petits
mamífers, sobre tot en les conseqüències (unes positives, altres negatives) que
tenen les actuacions humanes en les seves localitats de caça, de descans i de
cria.
Els participants gaudiren d’un
vespre diferent a aquests espais i partiren molt satisfets. Agraïm a David
Garcia la seva predisposició, clares explicacions, paciència i bon humor per a
descobrir-nos més coses sobre els mamífers més desconeguts de les nostres
illes.
Els participants començaren a emprar els aparells d’ultrasons

Descobreix Sa Conillera

El 25 d’octubre vàrem fer l’activitat d’agenda «Descobreix sa Conillera» proposada per l’equip d’educació ambiental de les Reserves des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent.

La visita ha començat a l’embarcador de cala Comte per anar directament a na Salvadora.

Cap a les 10:
30 del matí hem començat la visita guiada a sa Conillera fins a les
12:30.

A la visita d’avui ha ocorregut un fet especial: l’alliberació d’un exemplar de tortuga marina (Caretta caretta) recuperat durant els darrers dies a l’aquari des Cap Blanc.
L’alliberament ha emocionat a molts dels assistents i també als nins i nines que hi havia a bord.

 

Finalment hem fet la volta amb el vaixell a Sa Conillera, illa des Bosc i Espartar tornant fins a l’embarcador.

Una bona estirada a la illeta del Cibollar Gran

Durant tres dies d’agost, tres grups d’escoltes del PIOCAM 2014 vengueren a s’Albufera per realitzar-hi tasques de voluntariat ambiental. Procedents de diferents punts de Mallorca, València i Catalunya, aquests joves han treballat en l’ampliació i adequació de la nova illeta per a la nidificació de les llambritges (Sterna hirundo) a la zona des Cibollar Gran, continuant la feina feta el juliol per altres voluntaris.
PIOCAM 2014 és la trobada internacional de Pioners i Caravel·les que 4vents i el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca han organitzat a Son Serra de Marina sota el lema «Explora el passat per entendre el present i construir el futur», del 6 al 17 d’agost d’enguany.
Després d’una breu visita guiada per observar ocells des dels aguaits i conèixer el territori, l’ecologia i la gestió del parc, començaven les dures jornades de feina: a ple sol, aquests joves han carregat i traginat grava i picadís i ho han abocat a la illeta. Encara que no s’ha poguda completar del tot, en aquests tres dies s’hi ha donat «una bona estirada», i ja només cal posar-hi una capa de closques de copinya i col·locar al seu voltant una sèire de branques que serveixen de posadors. El més esperançador és que, tot i estar incompleta, tots aquests dies hi ha hagut llambritges, joves i adults, avisadors (Himantopus himantopus) i gavines corses (Larus audouinii) que ja la utilitzaven.
S’ha d’agrair molt l’esforç dels escoltes, que han fet la feina sense queixes, malgrat haver treballat a ple sol durant els dies més calorosos de tot l’estiu.

Aguait

Illeta

Illeta

Grup dia 8 d’agost de 2014

Grup dia 12 d’agost de 2014

Grup dia 13 d’agost de 2014

Noves illetes per a la nidificació de les llambritges

La llambritja (Sterna hirundo) és un parent de les gavines, de mida petita i vol falaguer, de plomatge blanc i negre, amb bec i cames de color vermell intens. És un aucell migrant, escàs a Mallorca, rar a Menorca i Formentera, i accidental a Eivissa. Les llambritges crien al litoral, habitualment sobre l’arena de les platges, cosa força difícil per a elles durant l’estiu a Mallorca. A s’Albufera, on hi crien d’ençà el 2001, s’ha demostrat que les illetes cobertes de grava en llacunes poc profundes són un lloc fantàstic perquè hi puguin criar sense cap molèstia.
Aquest passat mes de juliol, amb els participants del camp de voluntariat del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) vàrem ampliar i adequar una nova illeta per a la nidificació de les llambritges a la zona del Cibollar Gran.
Tot i les altes temperatures, el terreny inundat i fangós i la feixuga tasca de traginar pedres, els joves s’implicaren de valent durant 4 jornades de treball. Per tant, agraïm moltíssim el seu esforç!!
A la seva estada a s’Albufera els joves adquiriren una visió general de com és el territori, l’ecologia i la biodiversitat i quina gestió es fa al parc natural. A més de treballar a la illeta, participaren en activitats lúdiques i formatives organitzades pel parc, com ara un itinerari circular en bicicleta que permet identificar els ambients que conformen la zona humida i conèixer les relacions de l’home amb aquest medi al llarg de la història, i un taller d’aigua, sobre les tècniques i els mètodes que s’utilitzen per a avaluar la qualitat de les aigües del parc.
La gran notícia, emperò, és que tot just tres dies després d’haver partit els voluntaris, ja hi havia una colla de llambritges que havia ocupat la illeta i la defensava dels intrusos!! Tot un èxit!!

Tasques de sega de canyet a s’Albufera amb els escoltes de la Fundació Maria Ferret

El passat 16 de juliol, un grup de voluntaris de la Fundació Maria Ferret (Escoltisme i Guiatge de Mallorca) que eren de campament al Poblenou, al peu del Puig de Sant Martí, col·laboraren en les tasques de conservació i manteniment del Parc. El Poblenou és, de fet, l’antiga colònia agrícola de Gatamoix, fundada a l’època de la dessecació dels anglesos pels treballadors i agricultors de s’Albufera. Cada estiu, els escoltes hi organitzen un campament «històric», és a dir, hi viuen en condicions semblants a les dels habitadors del s.XIX sense llum, sense aigua corrent i sense telèfon mòbil!!!
Enguany vàrem triar una feina molt «buferera»: escurar síquies. Els joves i monitors varen segar i retirar el canyet de la llacuna i del siquió de sa Roca, evitant que siguin coberts per la vegetació i facilitant el flux de l’aigua, per tal d’assegurar la presència de determinades espècies animals i vegetals, com ara la fotja banyuda (Fulica cristata) que es troba en perill d’extinció i cria en aquest lloc, o el coltell groc (Iris pseudacorus) que és una planta cada cop més rara a s’Albufera.
Els participants eren de la Vall d’Albaida (València), Manresa (Barcelona) i Mallorca. Varen fer molta feina i mostraren la seva satisfacció per la visita i l’activitat. 
Des del Parc volem expressar, una vegada més, el nostre agraïment a aquests joves escoltes.

La badia de Pollença amb la Balear

Tots sabem de les meravelles que amaga la Reserva natural de s’Albufereta. Prats de salicòrnies i tamarells entre llacunes, torrents i canals acullen tresors ornitològics i botànics.
Com que l’estiu convida a sortir a la mar, ens vàrem embarcar per conèixer millor alguns aspectes de la reserva i de la costa propera des d’una perspectiva diferent. A bord d’una embarcació històrica, la barca de bou La Balear, vàrem fer un recorregut per la badia de Pollença.
Durant tres dies, s’organitzaren dos torns de sortides amb 8 persones en cada un. Sortírem del port de Pollença, ens apropàrem al Barcarès i costejàrem cap a la punta de Manresa, Mal Pas, s’Illot de la Victòria, les Caletes i el cap des Pinar; de tornada, passàrem per davant la cala i l’illa de Formentor i la punta de l’Avançada.
Al llarg del recorregut coneguérem la història de l’embarcació i la seva restauració, i parlàrem de l’Albufereta, del seu grau de protecció, límits municipals, característiques físiques i ecològiques, importància de l’aigua i dels torrents, configuració i geologia de la badia. A més tractàrem temes molt diversos relacionats amb aquest tram de la costa mallorquina, com la història del Port de Pollença, la importància estratègica d’Alcúdia al llarg del temps (la pirateria i la vigilància de la costa, el sistema de guardes i talaies, el contraban), l’Ermita de la Victòria, el procés d’urbanització de la costa, el turisme i les segones residències, la formació de platges i cales, la posidònia i el marès, la pesca artesanal i recreativa, les reserves marines, i la protecció de la costa, els ANEIs i la zona militar.
Els participants quedaren molt contents i satisfets de la jornada, expressant que era un vertader privilegi poder gaudir de dies de navegació com aquests.
L’activitat fou possible gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca, que va cedir la barca, i a la tripulació de la Balear.